5 llibres per començar bé l’any

Recomanacions literàries (amb modèstia i després de descartar-ne una pila)

David Vila i Ros

Després d’una tarda de cafè i conversa, l’escriptor David Vila i Ros ens ha fet una recepta dels llibres que ell considera més inspiradors per començar l’any amb bona literatura catalana, clàssica i moderna!

Tots els contes, de Pere Calders (La butxaca, 2008). La primera recomanació no podia ser cap altra: Pere Calders, mestre universal del conte. Volia recomanar-ne un recull en concret, però m’ha estat impossible decidir-me per cap. Així doncs, em decanto per aquesta antologia que recull tots els contes i microcontes que va publicar. Imprescindible. L’autor en majúscules.

L'escriptor David Vila i Ros a la presentació "Però saps que sí"
L’escriptor David Vila i Ros al recital de contes musicats «Però saps que sí»

Solitud, de Víctor Català (1905). La novel·la cabdal del modernisme català, la dona (sí, la dona i no l’home!) sola davant de la natura. La Caterina Albert més genuïna esprement la llengua com pocs autors han sabut fer. Una novel·la per llegir i rellegir. I per recordar que no fa pas tant les dones encara havien de signar amb un pseudònim masculí per poder ser reconegudes.

Trajecte final, de Manuel de Pedrolo (1975). Pedrolo és possiblement l’autor més complet de la literatura catalana. Va conrear tots els gèneres, sempre amb l’afany de dur la nostra llengua a la normalitat literària. Aquest recull de contes de ciència-ficció és una obra mestra del gènere i situa l’autor com un referent de la literatura especulativa.

Contes per a un món millor, d’Enric Larreula (1992). Hi ha pocs autors més prolífics en el món del conte en català. Contes per a la mainada i contes per als adults, tots amb el toc personalíssim d’un escriptor compromès amb el país i la llengua. Amb aquest recull, adreçat als adults, descobrim un Larreula reflexiu, que ens convida a pensar i a actuar. L’objectiu? Evident.

Tot serà blanc, d’Anna Carreras Aubets (Lleonard Muntaner, 2008). Pocs llibres són capaços de crear imatges tan suggestives com les d’aquesta novel·la. Passió en sentit ampli i escenes a mig camí entre l’onirisme i la realitat el fan inclassificable i, alhora, altament addictiu. Sobretot si us agrada aprofundir en tot allò que no es llegeix a simple vista.

I vosaltres, que esteu llegint? Quins llibres ens recomaneu?

Deja un comentario